divendres, 13 de gener del 2012

1st day. Farewell and welcome // 1er dia. Comiat i benvinguda


Van haver-hi molts comiats: amics de València :(, Jose al pis :((, (Carol tu me deus una bona benvinguda!), amics del poble, les xupi-guays que s'heu van currar moltíssim :D, la familia ROCA, Sara, Mari, Ruben, Oscar ;) , familia... Però no vaig a ficar-me melancòlica perque eixe moment ja ha passat, aixina que alegria, que açò mole molt.

El primer dia va ser agotador. Alçat a les 3.30h, ves a València, espera l'avió, vola a Barcelona, espera a l'avió quasi 4 hores, puja a un altre avió durant 4 hores més...
Aixina que vos deixe en lo millor d'eixa llaaaaarga estona: el Sol i la seua evolució en el globus terraqui.

Açí teniu l'amanèixer en Barcelona, la última vegada que vaig veure el Sol des de que estic açí! Així que tinc un bon record dels 21ºC que emanava en Barna :
)





Durant el viatge anava pegant cabotades, en la última que recorde en vaig dormir havent-hi llum, però quan vaig despertar ja era fosc (no completament). Hem va impactar, i més encara quan mirava per la meua finestra cap a l'horitzó i ho veia fosc, però mirava en la finestra de darrere i veia el Sol! És algo que s'ha de viure! Vore eixe canvi de llums és impactant! :)
La foto no és de bona qualitat, però podeu agafar una mínima idea.


Bo! Aplegue a Helsinki, un poc lio al principi, però vaig aconseguir trobar la maleta i l'autobús prou ràpid.
Però! primer problema: l' "autobusero" no sap parlar anglés, però si cobrar! Sabia que tenia que fer un transbord, aixina que li demane al senyor que m'avise de quan he de fer-lo, se me quede mirant com si donara pena, agafe un boli i escriu en un paper : 19. M'estava volent dir que aplegava a les 19h a Hämeenlina (això ja ho sabia, gràcies!). En fin, me sente i davant de mi hi havien espanyols, aixina que me fique a xarrar en ells, i al final conseguisc trobar el camí a Hämeenlinna.

Ja havia quedat en un tutor de la Universitat en la parada del bus, així que quan aplegue allí m'esperaven 2 xics, el tutor i l'amic, però venien en bici!! Me quede a quadros... 3 km que me van fer caminar per a arribar a Sairio (la casa-resi-cosa rara on visc), menos mal que la maleta la portava Simeon...

En fin, un dia increiblement agotador!
Vos deixe una foto del carrer de ma casa per a que vos feu u
na idea.

Hyvää yötä

2 comentaris:

  1. pony ,es precioso!!!!!!!!!!!!! sigue escribiendonos!!! y que sigan las aventuras!!!!!!!!

    PD: preciosos es poco donde vives!!!!!!!

    un besitooooo

    ResponElimina
  2. :) segur q m´he passe mes d´una vegada per a llegir les aventures de Ele diago :)
    Aprofita moltíssim!!

    Un besset :)

    ResponElimina